“REINICIA” Una estratègia efectiva per millorar la funcionalitat de persones amb dèficit cognitiu causat per una malaltia o lesió neurològica

El SEPAP és un servei de Promoció de l’Autonomia Personal i suport a la vida independent per a persones amb discapacitat física o físic-psíquica greu. El seu objectiu és facilitar a la persona amb discapacitat física greu el desenvolupament d’un òptim nivell d’autonomia personal.
El SEPAP s’adreça a persones, preferentment majors de 14 anys i menors de 65, amb una discapacitat física greu que es trobin en situació d’alta hospitalària, amb dany cerebral adquirit recent que requereixen una rehabilitació o que viuen en el seu entorn social i familiar habitual però que necessiten un seguiment.
Entre els diferents programes que configuren el SEPAP, el Programa de Suport Psicosocial contempla com un dels seus objectius el de proporcionar estratègies per afrontar les dificultats del dèficit cognitiu i afavorir el seu funcionament personal i social. Per a la consecució d’aquest objectiu compta amb l’activitat d’un taller anomenat “Reinicia” que està dirigit per una Neuropsicòloga i que compta amb la participació d’un terapeuta ocupacional.

Quan tornen a casa

Després d’haver patit un episodi de lesió neurològica, i superar la fase sub-aguda a l’hospital, el pacient passa a dependre d’altres institucions sanitàries o de caràcter comunitari. Continuarà amb un programa de rehabilitació cognitiva i física que afavorirà en gran mesura la seva independència i funcionalitat. També torna a casa i amb el retorn a l’entorn real comença la veritable adequació a la nova situació per al pacient i per a la seva família.
En el procés de transició de l’atenció hospitalària a l’entorn real, el pacient amb noves competències i habilitats, vol i necessita reprendre activitats favorites que realitzava anteriorment, sortir de la rutina pròpia de la vida quotidiana en què es veu immers, i està disposat a adquirir nous coneixements o capacitats.
Però la realitat és una altra. Ja a casa, ressusciten les pors, la manca d’habilitats socials, la dificultat per prendre decisions, etc., i en la majoria dels casos, la seva família en el seu intent de donar suport exerceix una influència sobreprotectora i negativa sobre la persona, fomentant la seva dependència i minvant la seva capacitat d’autonomia. La satisfacció vital percebuda és menor tant per al pacient com per a la seva família.
Aquest fet que es repeteix amb gran assiduïtat ens obliga a reflexionar sobre si després d’abordar de forma eficaç l’avaluació, potenciar al màxim les capacitats cognitives del pacient amb un tractament rehabilitador i aconseguir que es produeixi la seva incorporació a la vida diària, es pot afirmar que s’ha aconseguit l’optimització en el seu funcionament personal i social.

Reinicia

És un Taller que neix amb la idea d’abordar el dèficit cognitiu i la funcionalitat de la persona amb una malaltia o lesió neurològica responent a un perfil d’usuari que està en situació estable i presenta un potencial d’autonomia. L’acompliment de la Neuropsicòloga persegueix recollir els interessos i inquietuds de la persona que derivaran en les activitats que poden estar més relacionades amb la seva satisfacció personal. El Terapeuta Ocupacional valora si les pot realitzar de forma autònoma. Després, i sense deixar de consultar al pacient i al seu familiar més proper, busquen ampliar les seves competències, captar els interessos que li enriqueixen com a persona i aconseguir una motivació contínua per realitzar l’activitat i mantenir-la en un futur.
Recuperar activitats i iniciar-ne de noves apareix com una mesura de valor per rescatar la persona de la rutina i disgust davant de la seva vida després de la seva lesió neurològica. Reprendre la jardineria, provar informàtica, aprendre a portar els seus propis comptes domèstiques, poden aconseguir que la persona torni a sentir-productiva i positiva, relacionar-se amb altres persones, sentir-se bé emocionalment i compartir-lo amb la seva família. El suport d’un professional en les activitats pot controlar el seu nivell d’estrès, frustració, ansietat, i una sèrie de conflictes que apareixen per voler intentar-sol i davant l’oposició de la família.

Francesc i Vicent, participants de Reinicia.

Francesc, té 60 anys, compta amb estudis primaris i és porter de professió. A l’octubre de l’any 2007 és intervingut de meningioma frontal i diagnosticat de dèficit atencional i executiu quirúrgic. Va rebre atenció a nivell cognitiu i funcional a l’Hospital Sant Joan de Déu.
Vicent, té 62 anys i és Mecànic de professió. Al novembre del 2008 pateix una hemorràgia subaracnoïdal. Les seves funcions executives i memòria es van veure afectades i va rebre rehabilitació cognitiva en el mateix hospital que l’anterior cas.
La Neuropsicòloga que va dissenyar els seus processos de rehabilitació, en el moment de l’alta per estabilització mostra la seva preocupació pel futur d’aquests dos pacients. Amb l’objectiu de mantenir actius en la seva cognició, orientar-los en la recerca de noves activitats i afavorir la seva autonomia, els deriva a l’SEPAP perquè participin en el Taller Reinicia. El seu paper va resultar fonamental en la motivació de Francisco i Vicente a realitzar el Taller ofert pel SEPAP i aportant informació sobre els seus casos.
Després d’un episodi de dany cerebral, dos casos experimenten dificultats per reprendre ocupacions significatives. Les seves esposes els proporcionen supervisió en algunes activitats instrumentals referint viure situacions d’estrès que es deriven de les seves faltes d’iniciativa, atenció i oblits de memòria.

Francisco

Francesc i Ángela amb la neuropsicólogaDesde el principi de la seva participació en Reinicia es van aconseguir avanços en la funcionalitat quotidiana de Francisco, destacant la seva col·laboració i la de la seva dona pel que fa a la planificació i execució de la nostra intervenció, seguiment de pautes marcades, compra de material mínim necessari, etc. Les intervencions realitzades amb Francisco van respondre a les seves pròpies demandes ia les de la seva dona Àngela. Es va tractar d’un cas en què l’usuari havia reprès les seves activitats prèvies a la lesió, però, la desconfiança de la seva dona cap a la realització d’algunes d’elles, generava un conflicte en la parella.
Francisco acudia diàriament a una parcel·la de la seva propietat per realitzar activitats pròpies del camp. Es tractava d’una activitat que semblava realitzar sense cap tipus de dificultat. No obstant això, Ángela tot i que sabia que a Francisco li esqueia molt bé realitzar aquesta activitat, no es mostrava del tot convençuda, ja que pràcticament estava incomunicat perquè no era capaç de contestar a les seves trucades al mòbil (Francisco confonia les tecles fins arribar a penjar les trucades entrants i no sabia com tornar la trucada). Aquest fet, generava en Ángela un estat d’ansietat.
El Terapeuta Ocupacional va assessorar a la parella en la compra d’un mòbil que fos de fàcil maneig i de baix cost, va realitzar les configuracions pertinents per facilitar el seu ús i va entrenar a Francisco en la seva utilització per a possibilitar la comunicació amb la seva dona. També els va assessorar en la compra d’una funda per al pantaló i així evitar la distracció de deixar el mòbil a qualsevol part perdent la seva utilitat.
Ángela va demandar que Francisco pogués seguir planificant la presa de la seva medicació però d’una forma més correcta. Francesc aplicava les seves pròpies estratègies per seguir la presa però li fallaven ja que en alguna ocasió s’havia pres dues pastilles iguals molt seguides.
Francisco amb el terapeuta ocupacional manejant el móvilEl terapeuta ocupacional va assessorar a la parella en la compra d’un pastiller que pogués adaptar-se als horaris específics de la presa diària de la medicació de Francisco i va realitzar les adaptacions necessàries per facilitar el seu ús de manera autònoma.
Al seu torn, la Neuropsicòloga va realitzar un entrenament amb Francisco perquè es convertís en el responsable de la cura de la seva memòria. Els exercicis proposats perquè fossin practicats a casa eren de sobres coneguts per ell ja que els havia realitzat anteriorment en el seu procés rehabilitador. La recerca d’un nivell de dificultat adequat que proporcionés seguretat i confiança a l’hora de realitzar-los sense suport i la possibilitat de descarregar-de la pàgina web del SEPAP, van propiciar el treball diari a casa.
Van tenir lloc altres demandes per part de Francisco i Ángela com per exemple, el maneig dels diners. Després d’una valoració del Terapeuta Ocupacional no es va identificar cap dificultat al respecte i amb unes petites pautes va ser suficient.

Vicente

vicente2_0Vicente (al centre) a classe de informáticaVirtudes veia com l’activitat física, social i cognitiva del seu marit es reduïa considerablement. Quan se li va proposar que Vicente assistís a Reinicia desconfiava que pogués arribar només al nostre centre, pel que va decidir acompanyar-lo. La primera intervenció del terapeuta ocupacional va ser precisament en aquest aspecte: entrenar el seu desplaçament des de casa fins al centre amb el transport públic. Després de diversos acompanyaments, l’usuari va mostrar no tenir cap dificultat en sortir de casa i arribar fins a la parada més propera, agafar el nombre d’autobús que el portaria a la zona on s’ubica el centre, baixar a la parada corresponent, recórrer a peu la distància que el separa del centre i reconèixer els punts de referència que li ajudaven a orientar-se en el trajecte.
Vicente va manifestar el seu interès per aprendre a utilitzar un ordinador. Hi havia intentat aprendre en un curs que organitzava el seu Ajuntament però va haver de deixar-ho perquè el ritme de les classes era molt ràpid per a ell.
El Terapeuta Ocupacional va ajudar a Vicente a introduir-se en l’ús bàsic de l’ordinador. Després entrenar en els conceptes bàsics com són obrir i tancar l’ordinador, manejar el ratolí, etc., el va guiar en la navegació per internet. D’aquesta manera, Vicente va arribar a obtenir informació immediata a través de fotos de restauració de cotxes, l’agenda esportiva i vídeos pràctics sobre tècniques d’arranjaments domèstics. Vicente animat per tot el que estava aprenent es va mostrar interessat a participar al taller d’informàtica grupal que es realitza al centre i motivat per compartir un espai d’aprenentatge amb altres persones. Finalment ho va aconseguir.

Vicente practicant amb un ordinador al costat d’un terapeuta ocupacional

vicente_0En el grup d’informàtica, es va identificar la necessitat d’oferir la informació a Vicente d’una manera més senzilla i clara, de la qual estem acostumats a l’hora de manejar un ordinador ja que les seves dificultats li limiten a l’hora de registrar la informació i recuperar per al seu ús. La primera actuació va ser netejar l’escriptori de l’ordinador de qualsevol icona que no fossin el d’accés a internet, la icona del programa Mecawin, que li permet practicar lliçons senzilles de mecanografia, facilitant el reconeixement i memorització de les diferents opcions del teclat i la icona del programari In-Tic, que permet estructurar les funcionalitats de l’ordinador d’una manera molt gràfica i ajustable a les necessitats de l’usuari. En el cas de Vicente, els programes als quals pot accedir des in Tic, és el Word per escriure textos i un reproductor d’àudio i de vídeo.
Actualment segueix participant en el grup i pensa en invertir en un pc portàtil.

Ángela i Virtuts. La seva família

La preocupació d’Ángela pel seu marit li creava un estat de nerviosisme. Ara maneja aquesta situació mantenint la calma. La supervisió cap a les activitats que realitza Francisco segueix existint però de forma més relaxada.
Virtuts està veient com el seu marit ha augmentat la seva rutina ocupacional. Li provoca satisfacció que Vicente surti del domicili per a acudir a una activitat del seu interès i que es relacioni amb altres persones.
Ara entenen una mica als seus marits quan no li surten bé les coses que es proposen fer i l’enuig que els provoca aquest fet. Intenten no fer-los sentir malament perquè no ho poden fer millor. Els conflictes de parella han disminuït.
En els dos casos, confiar en els seus marits perquè realitzessin una activitat del seu interès influir en la millora del component motivacional d’aquests i en la seva capacitat de decisió, cosa bàsica per a la promoció de l’autonomia.

Conclusió

Proporcionar activitats d’interès per a la persona amb dèficit cognitiu pot influir en que el procés d’aprenentatge continuï permetent l’adquisició o readquisició d’habilitats necessàries per a un adequat funcionament en la vida diària.
Si la persona percep que és capaç de fer certes coses i afrontar situacions amb èxit, és possible que augmenti el seu nivell d’ocupació diària. Alhora, estem contribuint a modificar variables personals, socials i familiars de la persona.
La família resulta necessària perquè l’activitat escollida per la persona que ens ocupa li produeixi un sentiment de vàlua i benestar. El seu suport i continuïtat en l’entorn estarà ajudant a desenvolupar al màxim el seu potencial de funcionalitat.
L’orientació professional es redueix a situar la persona en una activitat del seu interès, que estigui en la mesura del possible i en la qual pugui desenvolupar les seves capacitats, a la facilitació de consells útils a la família ia l’aplicació d’ajudes externes i estratègies cognitives .

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Protected by WP Anti Spam